Notícies

“Treballem amb els joves i per als joves, però la mirada és molt més àmplia”

El proper 24 de novembre el Festival de Curtmetratges de L’Hospitalet celebrarà la gala de lliurament de premis a la Sala Gran dels Cinemes Fílmax del Gran Via 2. Aquest festival, que aquest any arriba a la majoria d’edat, s’està consolidant com a referent  del cinema jove i com una plataforma del seu talent.

Darrera d’aquest Festival hi ha el JIS (Joves per la Igualtat i la Solidaritat), una associació sense ànim de lucre que treballa per i amb la joventut de L’Hospitalet des del 1994. És per això que hem volgut saber més de la tasca i l’evolució de l’entitat. Parlem amb la Toñy Mercader, Directora i membre de l’entitat des del 1999.

1. Com van ser els vostres inicis? Què us va motivar a associar-vos?

A l’abril del 2024 farem 30 anys. En aquell moment els joves de L’Hospitalet tenien necessitats i mancances, i es van associar per treballar-hi, tant per al propi jovent com per a la ciutat. Es van organitzar per àrees o àmbits de treball, que han anat canviant segons vam anar evolucionant. Al principi vam néixer com a JISH, amb la hac final de L’Hospitalet. Però tot i que treballem moltíssim a L’Hospitalet, vam anar creixent i fent accions més enllà de la ciutat. El jovent es va anar associant a mesura que s’interessava per algun tema que es treballava d’una manera que consideraven errònia o que no es treballava, i aquesta necessitat dels propis joves va fer créixer l’entitat. Per això el JIS va ser una entitat creada pels propis joves. Jo vaig entrar el 1999 gràcies a un pla ocupacional, i tot i que no vaig estar al principi, sí que vaig viure la filosofia dels inicis.

2. El naixement de l'entitat estava molt relacionat amb el col·lectiu jove, com el vostre nom diu. Els col·lectius i àmbits amb els que treballeu, s'han eixamplat amb el pas del temps. Com ha evolucionat la vostra tasca en aquest temps?

El JIS és una entitat de joves per a joves. Al principi era una associació juvenil, però al llarg del temps s’ha anat transformant. Treballem amb els joves i per als joves, però la mirada és molt més àmplia. Tenim projectes amb escoles, amb famílies, gent gran, amb grups intergeneracionals...

3. En aquest sentit, quines accions i serveis oferiu en l’actualitat?

Actualment el JIS s’organitza en quatre àrees de treball de les que pengen diferents projectes i programes. Dins l’àrea de Salut, per exemple, tenim projectes com la maleta pedagògica, treballada amb l’Ajuntament i una altra entitat per la promoció de la sexualitat saludable a les aules d’ESO i als cicles formatius. Tenim una Assessoria Emocional virtual a través del WhatsApp, i una Assessoria Presencial de poques hores a la setmana per manca de recursos. A l’àrea de Salut també desenvolupem el Projecte CIMS amb intervencions al voltant del consum, incentivant activitats de moviment no competitives. Altres exemples són el programa SUMA’T, amb accions de creixement personal. Participem en altres accions de prevenció de la LGTBIfobia, accions de sensibilització en relació al VIH, la violència de gènere...

L’àrea de participació comunitària i TIC engloba un punt ÒMNIA, telecentres gratuïts i oberts a la ciutat, amb l’espai Màkers a la Torrassa per al disseny i impressió 3D (ara hem fet una exposició dels edificis emblemàtics del barri en maquetes 3D). També hi ha un projecte anomenat “Memòria de barri”, per posar en valor la història i els canvis del nostre barri des del treball comunitari amb els seus veïns.

També tenim l’àrea de sensibilització i drets humans amb diferents projectes: dol migratori, el festival de curtmetratges, entre d’altres. Actuem amb els centres educatius i també amb els grups de lleure i d’educació no formal.

4. Treballeu també la inserció laboral?

Sí, tenim l’àrea d’inserció i orientació sociolaboral, on fem varis projectes amb persones regularitzades i no regularitzades. A aquests últims fem un acompanyem per fer els tràmits per regularitzar la seva situació. Amb tots els usuaris fem acompanyaments  individuals. Treballem amb Serveis Socials, amb qui tenim un vincle directe. També duem a terme el projecte Suport Vital pel problema de la digitalització amb persones que els hi manquen coneixements o medis per a la tramitació a través d’una pantalla. Tant per temes laborals com per altres tràmits, demanar cita al metge. També ens ve gent derivada i dirigida del SOC amb qui fem acompanyaments individuals i activitats grupals. Tenim la figura d’una prospectora per poder fer recerca de possibles ofertes laborals. Participem en el projecte comunitari “Comunalitat”, on duem a terme la part d’inserció laboral i la formació per a joves en temes de cooperativisme.

5. Quins són els reptes més importants que les administracions, les associacions i la societat en general han de fer front en relació amb els problemes que afecten la joventut a L’Hospitalet?

Pel que fa a la joventut, els temes de salut mental, problemes d’autoestima i de creixement personal estan augmentant moltíssim. A partir de la pandèmia hem detectat aquest increment. Nosaltres treballem amb xarxa amb altres entitats i centres educatius, i aquest tema està molt candent.

Un altre desafiament per al jovent és el de l’ocupació laboral i tot el que se’n deriva: si no tens un treball digne, no pots accedir a habitatge digne, etc. Pel que fa a l’accés a l’educació els adolescents i joves tenen una oferta cada cop més gran,  però cada cop més cara.
La reivindicació de drets relacionats amb el gènere o el col·lectiu LGTBI també són tot un tema pel jovent: que puguin denunciar, saber on informar-se, quins serveis hi ha... l’accés a la informació pot ser molt complicat, sobretot per adolescents i joves. Per últim, els processos migratoris també són un repte: generen un impacte emocional i necessiten de moltes més eines.

Per a fer-hi front, molts cops no és que hi hagi manca de diners, sinó manca de voluntat política de les administracions i dificultats per la burocratització que patim les entitats que treballem en aquests àmbits. I nosaltres, les entitats, tenim molts problemes en quant a poder tancar nòmines, justificacions, etc. Dediquem massa temps a la gestió i massa poc a la intervenció.

Per altra banda és cert que a la ciutat es fan moltes accions, i els joves són molt participatius en moments i interessos comuns i determinats. Tenen la capacitat d’involucrar-se molt en moments i accions concrets.

6. Aquest any, el Festival de Curtmetratges arriba a la majoria d'edat. El proper 24 de novembre celebreu la gala de lliurament de premis. Hi ha hagut alguna novetat destacable?

Enguany, en motiu del divuitè aniversari hem volgut recuperar una categoria que en els inicis formava part del certamen: fer un videoclip en temps exprés. El grup Ladilla Rusa ha cedit una de les seves cançons perquè els i les participants facin el videoclip.  La proposta guanyadora es convertirà en el videoclip oficial d'aquesta peça de la famosa banda, que ara està triomfant per tot el territori. També hem volgut celebrar la majoria d'edat amb uns premis de categoria: la plataforma Filmin pujarà els curts guanyadors durant un any.  Els premis en metàl·lic també han augmentat, i els formatius pugen de nivell. Tot per celebrar que fa 18 anys que impulsem el cinema jove a la ciutat.

7. Com valoreu el certamen d'aquest any i quins són els reptes de futur del festival?

Enguany continua demostrant que és un referent a ciutat i a Catalunya. S’han presentat més de 120 curts, i 16 videoclips. Són unes xifres que ens animen a a confiar i continuar fent créixer aquesta proposta. Volem seguir sent un referent en el món dels Filmets. Tenir aquest recull audiovisual no té preu!