Notícies

Estigues al dia

Notícies d'interès per les entitats de L'Hospitalet de Llobregat

Actualitat entitats | 17/01/2024

“La pau social prové, en gran part, de la tasca de les escoles”

Entrevista a Robert Escribano Martínez i Enric Roldan Bermejo, president i tresorer del Casalet, el moviment d’ensenyants de L’Hospitalet.

A L’Hospitalet hi ha més de 100 entitats que treballen en l’àmbit de l’educació. El proper 24 de gener es celebra el dia Internacional de l'Educació, i per celebrar-ho, hem parlat amb Robert Escribano Martínez i Enric Roldan Bermejo, president i i tresorer del Casalet, el moviment d’ensenyants de L’Hospitalet.

Com van ser els inicis de "El Casalet"?

El Casalet va començar oficialment el curs 88-89. Abans ja hi havia una secció de l’Associació de mestres de Rosa Sensat a L’Hospitalet.Uns anys abans,la Montserrat Company,juntament amb el seu marit Francesc Batallé,van crear l’escola Patufet Sant Jordi, i van iniciar una escola activa de pares cap als anys setanta. Allà hi havia un grup de dones que es trobaven per parlar d’educació i en aquestes trobades van anar apareixent mestres. Sortíem de la foscor del franquisme, i es parlava sobre l’impuls del català, la participació de les famílies,innovació, coeducació.
El 1980 es va fer la primera escola d’estiu de L’Hospitalet, amb l’impuls d’un grup de mestres i de la regidoria d’Educació de l’Ajuntament, amb el Jaume Botey. Ens preocupava molt l’actualització i formació del professorat: la didàctica i l’intercanvi d’experiències. Donava la sensació que tot estava per fer. Aquests espais d’impuls i reflexió sobre l’educació van ser l’embrió del Casalet.

Com ha evolucionat la vostra tasca en relació a l’ensenyança a L'Hospitalet?

S’ha anat recorrent molt camí. Es va anar treballant entorn a la immersió del català i també vam ser quan es van constituir els consells escolars i educatius. Als anys 80 teníemuna llei d’educació que no funcionava, molta gent es quedava fora del sistema i vam convertir el Casalet en  un promotor de la reforma de la Llei Educativa, fent sessions explicatives per a famílies i per a docents.
Vam treballar per constituir un mapa escolar extens i gran, i amb la creació de camins escolars segurs amb l’Ajuntament. Es va fer la revista sobre l’ensenyament a L’Hospitalet “L’accent” que primer es deia “L’H 100”.
A nivell de ciutat vam crear el projecte “Conèixer L’Hospitalet” de la mà del Centre d’Estudis de L’Hospitalet i amb la col·laboració del CRP de la ciutat, el Museu d'Història i la Regidoria d'Educació per a mestres que treballen aquí i no coneixen la ciutat.

Com ha contribuït el Casalet en la participació de la ciutat al món educatiu?

Hem treballat en la participació tant de les famílies com de l’alumnat, promovent la creació del Consell de Nois i Noies, ja amb la Montserrat Company com a regidora d’educació.
El Casalet ha promogut la participació, la col·laboració i la reivindicació amb l’administració. Tot i que no ho hem aconseguit tot, per exemple, que no hi hagi un trencament entre la primària i la secundària, com passa a moltes concertades. També demanàvem que els cicles formatius no només es fessin als centres de Formació Professional.
Vam fer dos propostes a l’Ajuntament pel reconeixement de la memòria de la Montserrat Company, membre fundadora del Casalet, impulsora de l’Escola Municipal de Música i Centre de les Arts, l'EMMCA , de L’Hospitalet, del Consell de nois i noies, de les primeres escoles bressol municipals, del Pla Educatiu d'Entorn  que l'EMMCA porti el nom de la Montserrat Company i que es fes un acte d’homenatge a nivell de ciutat. Encara no s’ha fet res, i creiem que s’ha de prestigiar la seva figura.

Quines accions i serveis ofereix actualment "El Casalet" per a la comunitat?

Una de les més importants és la Jornada lúdico-matemàtica: l’objectiu és sortir al carrer per apropar les matemàtiques a tot tipus de públi, amb activitats manipulatives, una jornada per "tocar" les matemàtiques. Ja fa 10 anys que es fa i està molt consolidada.
També fem el projecte Cinema educació per potenciar el català a les escoles, en col·laboració amb les biblioteques de L’Hospitalet, el pla educatiu d’entorn i la regidoria d’Educació. I fem debats i xerrades entorn a l’educació, estem en els espais de participació de la ciutat i d’educació, com el grup motor per l’Aprenentatge Servei, icol·laborem en les accions educatives de la ciutat.

Al desembre, sortien els resultats de l'informes PISA amb unes dades molt desfavorables a Catalunya. Des de la vostra perspectiva, com s'expliquen aquests resultats?

No som experts en l’informe PISA, però està clar que els resultats han sigut un cop fort, per exemple en comprensió lectora. L’anàlisi és molt complexa.Si estem invertint en educació poc més del 3%, les escoles no estan en les òptimes condicions, hi ha ràtios elevades, sobreocupació de les aules, si tenim menys mestres que el 2010... tot això influeix.Calen recursos humans i humans amb recursos. Durant anys no hi ha hagut pressupost en la formació permanent del professorat i també s’hauria de revisar la formació inicial. En educació no es poden fer canvis amb presses, un exemple d’això és Portugal, allà s’ha generat un consens per posar l’educació al centre de l’acció de govern. La pau social prové, en gran part, de la tasca de les escoles.
Malgrat tot això, segons l’informe, el centre educatiuamb la valoració més alta és a Catalunya, i en l’àmbit de l’equitat i la cohesió social no estem tan malament.Les proves PISA les organitza la OCDE, s’han de llegir amb prudència. És evident que s’ha de debatre sobre els resultats, però potser també hi ha un biaix en decidir què avaluen i què no.

Quins efectes poden generar aquests resultats en el nostre context?

Ens fa por el moviment retrògrad de certs sectors del món educatiu amb l’excusa dels resultats. El treball per projectes s’està desprestigiant, com si no hi hagués la cultura de l’esforç en el foment del treball en grup i la complexitat del que representa. Tornar a certs mètodes anteriors és un error. Hi ha exemples a L’Hospitalet del treball per grups interactius que representen més feina i més complexitat per al professorat, i els resultats estan per sobre de la mitjana. El passat no és idíl·lic, tampoc en educació.

Quina és la vostra valoració sobre l'actual estat del sector associatiu a L’H i quines mesures creieu que es podrien prendre per millorar la col·laboració entre les diferents entitats?

L’associacionisme a L’Hospitalet és ric i divers, però tenim la sensació que l’administració parla de la seva importància, però no sempre ajuda. S’ha d’anar cap a la finestra única, sobretot amb les subvencions. L’administració ha de reconèixer la tasca de les entitats, igual que les escoles necessiten reconeixement de la societat.
L’Espai de Ciutadania, on entitats diverses poden arribar a acords i propiciar espais, o els Congressos d’Entitats per a trobar-nos i a establir noves connexions, són els models a seguir. L’Oficina d’Entitats i el mapa d’entitats són un pas en aquest nivell.
Un altre tema vital i pendent és la renovació, el rejoveniment del món associatiu. La participació està variant de fórmula, està canviant la manera de participar dels joves.

Vols rebre informació sobre el teixit associatiu a L'Hospitalet de Llobregat?

Butlletí de l'Oficina d'Entitats de L'Hospitalet